histÒria
Web/Fundació

700 ANYS D'HISTÒRIA

L'Hospital de Figueres es va fundar l’1 de juliol de 1313, a Vilabertran, quan el bisbe Guillem de Vilamarí va presidir el nomenament de Bernat Jaume i la seva esposa Garsenda com als primers hospitalers de l’Hospital de la vila de Figueres que s’havia construït gràcies a la donació dels seus béns. El primer edifici de l’Hospital estava situat a l’actual carrer de la Jonquera, la via que comunicava directament amb França i en els seus inicis l’activitat hospitalària devia ser força minsa i la seva funció, més que curativa, era la donar aixopluc i alimentar als malalts pobres, pelegrins i visitants ocasionals de la vila.

A mitjans del segle XVI s’inicia la transformació del concepte assistencial del centre: es varen començar a atendre malalts de la vila, persones amb certa solvència econòmica que consideraven que estaven més ben cuidats a l’entitat que no pas a casa seva. Aquestes persones, durant el seu ingrés, varen fer notables donacions testamentàries a l’Hospital. A partir d’aquí el centre es va començar a especialitzar a atendre malalts i a lluitar contra les malalties.

Al segle XVII, l’edifici del carrer de la Jonquera s’havia quedat petit, obsolet i la seva ubicació representava un inconvenient per la manca de ventilació i el risc de contagis. Tampoc no existia la possibilitat de fer-hi ampliacions, de manera que les autoritats locals es varen plantejar el trasllat de la institució. El nou edifici de l’Hospital es va ubicar fora muralles, en un lloc aleshores despoblat per evitar contagis, vora el camí de Girona, a l’actual plaça del doctor Vila. Es va construir en un terreny adquirit pel municipi amb aquesta finalitat, al costat de la capella de Sant Llàtzer i de l’Hospital de Mesells, que acollia persones afectades de lepra i de malalties infeccioses. També cal destacar la donació que va fer Úrsula Roca d’un terreny contigu a la petita església i l’hospital de mesells, en què es va situar el cementiri de la institució.

Tot i que no es disposa de les dades exactes de la construcció del nou edifici de l’Hospital, se sap que el 1608 les obres ja havien començat i que el 1620 el centre ja estava en funcionament tot i que els treballs no varen finalitzar fins més tard. I en un inventari del 1737 es detallen quaranta-tres llits de fusta i un de ferro, de manera que l’hospital havia crescut significativament des dels seus inicis al carrer de la Jonquera.

A finals del s. XVIII s’inicia un període en què amb pocs anys de diferència es produeixen diferents conflictes bèl·lics. Durant la Guerra Gran (1793-1795) el centre va patir l’ocupació francesa i va resultar parcialment derruït i completament saquejat. Gairebé tot el mobiliari va ser robat o destruït. 

La Guerra del Francès (1808-1814) va provocar que Figueres no pogués disposar dels serveis de l’Hospital del 14 de juny de 1808 al 20 de maig de 1809. L’entitat va ser evacuada i, en un primer moment, es va traslladar a Vilatenim i, posteriorment, a Castelló d’Empúries, Ordis i Cabanelles.

Figueres va ser un punt important de concentració de l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i l’any 1827 l’Hospital va quedar saturat de malalts militars. De manera que  es va habilitar un altre espai per dur a terme aquesta funció, el convent dels franciscans, l’actual edifici de l’Institut Ramon Muntaner.

Pocs dies després d’esclatar la Guerra Civil Espanyola, el juliol de 1936, l’Hospital va ser confiscat i es va haver de buscar un altre edifici on hostatjar els malalts. En aquesta ocasió l’entitat es va traslladar al carrer Monturiol de Figueres, a l’edifici que els familiars de la propietària, Carme Roger McHale, havien ofert a la Creu Roja perquè s’hi instal·lés, amb la intenció de protegir l’edifici atès que aquesta institució gaudia d’immunitat internacional.  

El bombardeig que va patir el centre de Figueres el 8 de juny de 1938 per part dels aliats del bàndol franquista va deixar inservible l’edifici de l’hospital i va provocar una trentena de morts, alguns dels quals eren persones que en aquell moment es trobaven en el centre sanitari. Arran d’aquest episodi la Creu Roja i l’Hospital es varen traslladar a can Massanet de Vilafant, enduent-se malalts i ferits.

Quan va finalitzar la guerra l’Hospital va retornar a Figueres, però com que no va poder instal·lar-se a l’edifici institucional del carrer Nou, perquè estava en estat ruïnós, va seguir de lloguer a l’edifici del carrer Monturiol. Aquesta ubicació era provisional, calia trobar un emplaçament definitiu.

Com que la institució no disposava dels diners necessaris per construir un nou hospital, l’Ajuntament de Figueres va assumir el pagament de la compra dels terrenys escollits per bastir-hi el centre, entesa com una subvenció del municipi a l’entitat. I el 8 de setembre de 1943 es va posar la primera pedra del nou edifici que va ser construït per Regiones Devastadas, amb un grup de treball format en bona part per presos polítics. El novembre de 1956 va ingressar el primer malalt al nou edifici de l’Hospital de Figueres.

A partir del 1956 l’Hospital va oferir bàsicament serveis de caràcter benèfic i a finals dels anys setanta es concerten els primers serveis amb la Seguretat Social. El 1981 amb les transferències de les competències sanitàries a la Generalitat de Catalunya, aquesta va començar a contractar serveis amb l’entitat i s’inicia una profunda transformació de la institució, que passa d’una activitat bàsicament asilar a posar els fonaments de l’hospital comarcal que és avui en dia.

El 6 de juliol de 1984 l’Hospital de Figueres va rebre el certificat d’acreditació de la Direcció General d’Ordenació i Planificació Sanitària del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, d’aquesta manera es verificava externament un nivell de qualitat i competència sanitària superior als estàndards que s’exigeixen per a l’autorització administrativa d’obertura i funcionament d’un centre. I l’any següent va passar a formar part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) des del moment de la seva creació.

A principis de 1986, amb la intenció d’oferir més i millors serveis, la Junta de Patronat va encarregar un Pla Director per dur a terme obres d’ampliació i reforma de l’Hospital.  Aquest preveia augmentar la superfície en uns 8.000 m2, un creixement de més del doble de la superfície construïda, que va passar de 5.900 m2 a 14.000 m2. Les obres es van programar en tres fases, la primera de les quals va començar el 1987, amb la construcció d’algunes àrees d’instal·lacions, la reforma del Servei d’Urgències, les Consultes Externes i un nou Servei de Diàlisi.

L’any 1992 es varen iniciar les obres d’ampliació corresponents a la segona fase del Pla Director, amb les quals es va prescindir de la zona enjardinada davant de l’entrada principal on es varen construir la zona quirúrgica i obstètrica i els laboratoris. Mentre que el 1996 es va ampliar novament el Servei d’Urgències i l’any següent es va iniciar la tercera i última fase d’ampliació del centre prevista en el Pla Director iniciat el 1987, que contemplava la reforma de l’ala oest i una part del cos central de l’edifici.

L’any 2000 l’entitat va començar a gestionar l’Àrea Bàsica de Salut l’Escala que inicialment estava ubicada a la Casa del Mar del municipi i que més endavant, el 2004, es va traslladar a l’actual CAP Moisès Broggi, un edifici de nova construcció dissenyat per acollir aquest servei.

L’octubre de 2002 es posen en funcionament els serveis de la planta baixa del Centre Sociosanitari Bernat Jaume, el primer equipament de l’Alt Empordà orientat a l’atenció del malalt convalescent o crònic, sovint afectat per diverses patologies. Un any més tard varen finalitzar les obres i l’equipament dels pisos segon i tercer.

Entre els anys 2007 i 2010 va construir el nou edifici d’ampliació, de 7.000 m2, que va representar un increment de més del 40% de la superfície disponible de l’hospital d’aguts. El Servei Català de la Salut va finançar aquesta obra d’ampliació i reforma pressupostada en més de 18 milions d’euros, la dotació més important de la història de la institució, que es va ubicar en uns terrenys de més de 18.000 m2 cedits per l’Ajuntament de Figueres.

Al nou edifici, que es va inaugurar l’abril de 2010, s’hi varen traslladar els serveis de Nefrologia, Hospital de Dia, Urgències, Farmàcia, laboratoris, la Unitat de Proves Diagnòstiques, extraccions, Compres i Manteniment. Tot seguit varen començar les obres de reforma dels 5.600 m2 dels espais que havien quedat alliberats. Les principals àrees renovades varen ser la Unitat de Cirurgia Sense Ingrés (UCSI), els blocs quirúrgic i obstètric i diversos espais de formació.

D’aquesta manera, l’entitat afronta el futur amb unes estructures òptimes, dimensionades i equipades per donar servei a les necessitats actuals i dels pròxims anys.


.